Aquesta és una pregunta que es fa molta gent quan la temporada de bolets s’acaba i trobem a faltar rovellons, ceps i gírgoles al bosc i a la nevera. Òbviament sempre podem trobar bolets de primera qualitat al supermercat, però això té poc excitement o appealing per als caçadors de bolets més autèntics i aguerrits.
Per sort, en els darrers anys l’enginy boletaire, acompanyat d’una explosió de fòrums online i xarxes socials arreu del món, ha resolt el problema de la forma més senzilla que ens puguem imaginar. Cultivar bolets a la cuina de casa és tan simple com recollir les restes del café matinal (el marro) o làmines de cartró humitejades, per mesclar-los amb peces de bolets que podem trobar al supermercat. Les gírgoles són candidats perfectes per a experimentar.
Fig. 1. Cartró colonitzat per miceli de gírgola orellana – ©2013 Antoni Gandia
La cosa ideal és menjar-se el bolet i guardar-ne els peus, més fibrosos, per trossejar-los amb un ganivet net i deixar-los caure entre làmines de cartró o bé arrebossant-los amb el marro. Aquest material s’ha d’incubar en un recipient que mantinga la humitat i que permeta l’intercanvi gasós (sí, els fongs també respiren!). Un pot de vidre amb la tapa deixada caure, sense tancar completament, funciona de meravella. Sort, amor i pregàries a la Geperudeta, i una setmana més tard aquests materials hauran estat colonitzats pel miceli, la xarxa d’arrels necessària per a fer bolets.
Si abandonem el material a la seua sort, en la majoria dels casos, observarem l’aparició de primordis, petits bolets que comencen a créixer al material miceliat. Hem de considerar que, així com un gran arbre necessita un bon grapat d’arrels per mantenir-se (una o dues vegades la grandària de la copa), per produir suficients bolets per fer una truita, necessitarem un volum de substrat considerable. Diguem que, per produir 100g de bolets es necessiten uns 1000g de substrat miceliat.
Fig. 2. Gírgoles orellanes creixent en marro de café – ©2013 Antoni Gandia
Així com hem utilitzat pedaços de bolet per inocular cartró o marro, podem utilitzar el cartró o el marro de café miceliat per inocular substrats més voluminosos, com per exemple palla, serradures o troncs. Això ens hi permetrà aconseguir un major volum de miceli i nutrients necessaris per a produir una bona florida de bolets, o almenys per a una coca de fira.
Fig. 3. Substrat de palla produint bolets – ©2013 Antoni Gandia
Per a més informació i detalls sobre aquests i altres mètodes de cultiu, tant de casolans com d’avançats, et recomane donar-li una ullada a un llibre que vaig publicar en 2015 titulat “Fungicultura, cultiva bolets a casa“, publicat per l’Obra Social de Caixa Ontinyent i que podeu adquirir online seguint aquest link o bé a qualsevol oficina de Caixa Ontinyent.
Fig. 4. Fungicultura, cultiva bolets a casa (Caixa Ontinyent, 2015)
El llibre comença fent un repàs senzill a la biologia dels fongs, la història del cultiu de bolets i del creixent interès cultural, comercial i medicinal d’aquests fruits de la natura. Per altra banda, i més importantment, aquest és un manual de cultiu per a principiants que inclou més d’una dotzena d’experiments i protocols per cultivar diferents tipus de bolets, des de gírgoles a rovellons i tòfones, passant per xiitakes i psilocibes cubans.
fungicultura.info 