Al no poder suplir-se la demanda, gran part del bolet silvestre comercialitzat als nostres mercats prové d’Europa de l’est, amb els riscos que això comporta.. No hem d’oblidar que amb l’accident nuclear que va succeir a Txernòbil l’any 1986, es van alliberar a l’atmosfera aproximadament unes 500 vegades més radiació que amb la bomba atòmica llançada a Hiroshima el 1945. La contaminació radioactiva es va estendre per asia i sobretot per europa, afectant principalment Ucraina, però també Bielorrússia, Rússia, Suècia, Finlàndia, Austria i Bulgària, entre altres. Això fa que la presència de nivells elevats de radioactivitat en productes silvestres provinents d’aquests països siga un perill a tenir en compte i una raó de pes a favor de la fungicultura a casa nostra.
Alguns científics han observat que els fongs tendeixen a acumular molta més radioactivitat que qualsevol altre tipus d’organismes. Alguns fongs micorizics com per exemple Gomphidius glutinosus, Craterellus tubaeformis o Laccaria amethystina es consideren hiper-acumuladors, absorvint i concentrant a través del miceli fins a 10.000 cops més Cesi 137 que el present a nivells ambientals. Malgrat que als micòfags aquesta estranya característica dels fongs ens puga semblar una desgràcia, també respresenta una oportunitat, ja que aquests fongs podrien utilitzar-se en projectes de micoremediació per descontaminar grans extensions de terra afectades per la radioactivitat.
